les teulades

I.-

Moltes vegades em sobren les teulades.
El poetes beuen el doble que la població mundial, els món se'ls fa petit
i la respiració espesa.
Callar, el silenci, pot ser una satisfacció,
però una sala amb vint poetes respirant
és com un filtrador de vents
damunt un port de muntanya.

Els poetes respiren fort i escupen versos, per això
la necessitat d'espais oberts.



II.-

Si em qued immòbil durant massa temps
em vénen unes ganes bucòliques de menjar.
No és que sigui cadavèric, no.
Menjar crea moviment. Fa reposar els ulls
damunt coses quotidianes. T'apropa a la naturalesa:
cardar, beure, anar de ventre...
Tot fins que t'acostes a la wii.



III.-

La moral ha desterrat a les bruixes i a les fades del nostre món.
Hem de reivindicar la seva feminitat, la seva màgia.
Perquè no s'escolten més veus fantàstiques
i obviam les fanàtiques?